En Ferran Sedó, músic i productor musical, ens explica a “Grans compositors” les curiositats dels grans compositors de tots els temps, referents a dia d'avui, i es fixa en les peces cabdals, així com en conceptes teòrics i tècnics de la música. 

És un programa de 25 episodis per la plataforma educativa SuperCampus de 3Cat. Cada capítol desgrana la vida, el context i l'obra d'un compositor rellevant per després posar-nos a prova amb una pregunta reflexiva. "Grans compositors" conté tot el que a un estudiant de primària o secundària li cal saber sobre els principals compositors de la història. 

PREST ens hem encarregat de la producció d’aquest programa, que en aquesta primera temporada té els següents episodis: 

• Händel i la Lliga de Campions: L’himne de la UEFA està basat en una obra de Händel. Comparem la peça de Tony Britten, composta el 1992, i la del famós compositor del Barroc, titulada “El sacerdot Sadoc” i reflexionem sobre l’ús de la música per a fins econòmics.  

• Lady Gaga o Lady Bach?: Lady Gaga, ha introduït referències de la música clàssica en els seus videoclips en diverses ocasions, com la Fuga número 24 en B menor de Bach a la cançó “Bad Romance”. Descobrirem la relació entre les dues celebritats. 

• La mala lletra de Beethoven: La famosa peça de Beethoven “Per a l'Elisa”, en realitat no era per a l’Elisa, sinó per a la Teresa. Per culpa de la seva mala lletra, a l’hora de transcriure el manuscrit no van entendre el nom. Analitzem la vida, obra i llegat de l’autor. 

• Els 40 detinguts de Stravinski: El 1913, Straviski presenta una de les seves millors obres: “La consagració de la primavera”. Inclou noves sonoritats, que provoquen una situació tumultuosa el dia del concert i la intervenció policial. Analitzem l’obra i l’autor. 

• La Rosalia i el cant gregorià: Rosalia incorpora moltes de les característiques típiques del cant gregorià. Comparem aquests dos paral·lelismes i n'analitzem el context històric. 

• Mozart i el seu perfil de TikTok: La vida del famós compositor Mozart està plena d’excentricitats i genialitats! Analitzem la seva obra i la seva vida imaginant com seria el seu perfil a les xarxes socials.  

• L’eclipsi de la Fanny Mendelssohn: Fanny Mendelssohn va ser una compositora eclipsada i silenciada per alguns homes del seu voltant. Descobrim quines van ser les poques facilitats de la dona per desplegar el seu art musical i analitzem críticament la seva vida i obra.  

• Pachelbel ja ho sabia: El conegut cànon de Pachelbel conté unes seqüències harmòniques molt usades durant la història de la música, en especial, en l’actualitat. Veurem quines són i la quantitat de cançons que les contenen. 

• Maddalena Casulana: Maddalena Casulana va ser la primera dona compositora que va tenir música impresa i publicada en la història de la música occidental. Proposem aquesta compositora per parlar de la música del Renaixement i el seu context. 

• Björk, l’artista de foc i gel: Sens dubte, una de les celebritats musicals de la música experimental de finals del segle XX i principis del XXI és Björk. Ens endinsem en el seu món interior i la seva música i fem una reflexió sobre els artistes i els seus orígens.  

• El pacte entre Wagner i el diable: Un dels conceptes més curiosos en la història de la música és l’ús del trítun o diabolus in musica:  un interval de quarta augmentada o cinquena disminuïda. Analitzem què és i quins usos té. 

• Què canten els ocells de Pau Casals?: Una de les obres més icòniques del nostre país és “El Cant dels ocells”, de Pau Casals. Analitzem aspectes teòrics i reflexionem sobre el seu ús per a finalitats no musicals.  

• El cor de Chopin: Actualment, el cor de Chopin es troba a Polònia. Per la seva por a ser enterrat, va proposar a la seva germana extirpar-li el cor i portar-lo a la seva terra natal. Analitzem l’artista, l’obra i la relació entre emocions i música. 

• L’efecte Bandini: Els himnes evoquen sentiments triomfalistes, d’alegria i d’orgull, per poder cohesionar la gent d’un territori. Analitzarem com s’aconsegueix i n’estudiarem un cas concret: “Ay Mama”, la cançó de Rigoberta Bandini. 

• La màquina del temps de Schubert: Franz Schubert serveix de fil conductor per a analitzar els estils de composició lied i fantasia. El capítol també dedica un espai a la Fantasia en fa menor del compositor i crea paral·lelismes entre les seves obres i la música actual. 

• El viatge de la Sílvia Pérez Cruz: Una de les referents musicals del nostre país és la Sílvia Pérez Cruz. Analitzem la seva obra posant el focus en les havaneres i en la música d’origen llatinoamericà.  

• Vivaldi i la pizza quatre estacions: L’obra del compositor del Barroc, Vivaldi, inclou referències al costumisme de l'època, a situacions quotidianes, a l’oci, la festa... Analitzem l’obra i reflexionem sobre la relació que fem entre la música clàssica i l'avorriment. 

• Wieck, Schumann i Brahms: les tres fades: Clara Wieck va ser una de les principals pianistes del Romanticisme. Quan va casar-se amb Robert Schumann va haver de deixar de compondre per tocar les peces d'ell. Expliquem el trio amorós entre ells i Brahms. 

• El glop d’aigua de Txaikovski: Aprofundim en la vida del compositor. Gran part de la seva obra l’ha dedicat als ballets. Analitzem aquest estil i expliquem la seva curiosa mort. 

• Tres, dos, un, Hans i acció!: El compositor alemany Hans Zimmer ha sabut arribar als espectadors més joves a través del cinema. N’analitzem l’obra i l’aplicació de les seves composicions, que mesclen música simfònica i electrònica, en les produccions cinematogràfiques. 

• Els set pecats de Hildegard von Bingen: Hildegard von Bingen, també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita. Analitzem la seva vida i obra i la relacionem amb els set pecats capitals. 

• Música, mar i cel: Ens endinsem en el món dels musicals fent un petit recorregut històric i culminarem amb l’obra “Mar i cel”. Aprofundim sobre els conceptes bàsics i les característiques principals d’aquest gènere i citem alguns dels artistes més rellevants. 

• Els quadres de Debussy: Analitzem la vida i obra del gran compositor del Romanticisme, Debussy, posant en valor la seva gran habilitat per dibuixar paisatges amb les notes, els acords i les textures harmòniques que va compondre al llarg de la seva vida. 

• Silenci, que ve John Cage: El silenci és un actor fonamental en la música: és capaç de fer que el so prengui rellevància i, en conseqüència, que el percebem d’una determinada manera. Analitzem aquest factor mitjançant l’exemple icònic d’una obra de John Cage. 

• El crit de Nina Simone: Nina Simone és una de les més icòniques celebritats de la música del segle XX. Va ser cantant, compositora, pianista, arranjadora i activista nordamericana del moviment afroamericà pels drets civils. Analitzem la seva vida i obra. 

Equip de PREST implicat en el projecte: 

• Direcció, presentació i guió: Ferran Sedó 
• Producció executiva: Judit Domènech 
• Idea i producció: Joan Camp 
• Realització, edició i grafisme: Xumari Roca 
• Edició: Christian Ayala 
• Composicions originals i versions: Ferran Sedó i Núria Maynou 
• Suport de producció: Íngrid Graells, Anna Huertas 
• Supervisió lingüística: Mar Mateu 

Una producció de 3Cat amb la col·laboració de PREST.